Fa algun temps que observo a diferents mitjans de comunicació la revifalla del swing, la música dels anys vint, el de les grans orquestres amb ritme desenfadat i ple de vibracions que va néixer a New York i que a conseqüència de pel·lícules com The Artist o El gran Gatsby ha contribuït a la seva proliferació.
Tant a França, com Londres i ara aquí el nombre de ballarins s’ha multiplicat en les escoles on s’imparteix aquest ball, on els professors t’indiquen que per ballar bé s’ha de gaudir de la música, compartir-la amb la teva parella i transmetre-la. També assenyalen que va bé per obrir la ment perquè has de prendre decisions molt ràpides en cada pas i això mantén les capacitats cognitives i a la vegada és saludable per l’exercici físic.
Aquest fenomen té molt en compte la manera de vestir i els petits detalls com els pentinats cosa que ha fet que el swing hagi fet proliferar el negoci de la moda retro ja que molts segueixen aquest estil a la seva imatge diària. Tant professors com alumnes els podem veure a la Sala Apolo de Barcelona, un dels clubs actuals on es viu el swing. Per a molts és més que un ball.
Si el lindy hop atrapa a totes aquelles persones que comencen a ballar i endinsar-se en la seva música, perquè se senten bé, fins i tot un estudi recent de l’Arizona Lindy Hop Society proposa la seva pràctica a col·legis perquè incrementa l’autoestima, millora la percepció de l’entorn i disminueix les dificultats de relació i comportament.
Es molt fàcil veure passejant per la ciutat gent ballant el swing en llocs ben diferents on podeu acostar-vos un cop acabades les vostres proves de síntesi i gaudir de les festes especials amb música en directe que ofereixen. Un bon pla, ideal per evadir-se de tot i gaudir de la música d’Ella Fitzgerald o Benny Goodman. La febre del swing ha arribat.
L'Hipertext en les humanitats. 