Julio Cortazar el 1963 ja va abordar dues maneres de llegir la seva novel·la “Rayuela”, la tradicional o bé la lectura per capítols, que té molta similitud amb l’hipertext i altera la lectura lineal. Aquesta novel·la s’estructura mitjançant una narrativa fragmentada.
L'Hipertext en les humanitats. 
Hola Rosa Maria. Soc la companya Marta Vendrell de l’assignatura Escriptures hipertextuals i a partir d’ara aniré llegint el que penges. Trobo molt encertada aquesta similitud entre la narrativa fragmentada de Cortazar i l’hipertext ja que una de les característiques principals de l’hipertextualitat és la capacitat per obrir les portes al lector actiu, capaç de crear una narració segons els interessos.
Et segueixo!
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies Marta per connectar-te, espero també seguir-te, perquè tinc molts problemes en poder veure els seguidors. Tu ets la primera. Salutacions cordials.
M'agradaM'agrada
Hola Rosa Maria!
Soy Merche y yo también encuentro muy acertada la comparación. De hecho, la organización no secuencial se ha insinuado en diversas obras de la historia de la literatura: el Ulises de Joyce, la Biblioteca de Babel de Borges, el Juego de cartas de Max Aub o la obra que comentabas, la Rayuela, de Cortazar. Por su fórmula de lectura estas obras han recibido la denominación de “proto-hipertextos”.
¡AH! ¡Siento no haber intervenido antes pero el aluvión de lecturas es considerable!!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Merche pel teu comentari, alguns dels llibres impressos es poden considerar precursors de l’hipertex, i Cortàzar amb Rayuela l’estructura mitjançant una narrativa fragmentada i ens ofereix diverses lectures en diferent ordre seqüencial. Això ja el 1963!. Ens seguim llegint
M'agradaM'agrada