Blade Runer (1982) dirigida pert Ridley Scoott, és una pel·lícula de culte, tot un mite que s’ha convertit en un dels grans exponents de la ciència-ficció. Basada en la novel·la de Philip K. Dick “Sueñan los androides con ovejas eléctricas? I, formada per molts registres fa una reflexió sobre l’existència humana i la ciutat transfigurada per la tecnologia.
Té infinitat de lectures, una d’elles reflecteix una societat potsmoderna per haver traspassat els límits de la modernitat. És asficciant, massificació urbanística i presència quotidiana de la tecnologia, aborda els últims dies d’un grup de “replicants” els Nexus-6, que són robots fabricats mitjançant engenyeria genètica i programats per viure quatre anys. Ingressen a la terra per allargar la seva curta vida i “bladerunner” els ha de retirar d’escena.
Metròpolis (1926) de Fritz Lang, l’acció passa l’any 2026, en una societat útopica governada per l’ordre, la neteja i la tecnologia. Tant Metròpolis com Blade Runer, tenen grans similituds, van marcar el disseny visual de les ciutats del futur del cine, amb un marcat concepte de l’arquitectura i sistema ambiental en distòpiques ciutats del futur. Un viatge hipertextual de la mà de l’audio, imatge, text i video.
Ambdues pel·lícules es poden veure com un hipertext. Mitjançant un “clic” pots endinsar-te en un munt de textos i amb la digitalització de les imatges construir hipermedies, les quals estableixen relacions amb altres textos, documents sonors i imatges. Podem trobar-hi el binomi: ciutat i tecnologia.
Aquesta estructura de l’hipertext ens permet passar d’un mitjà a l’altra, participar en multiples interaccions, etc, perquè la tecnologia està canviant la nostra forma d’interaccionar en la ciutat, noves maneres de moure’ns, etc., podríem dir que actua com una tecnòpolis anunciada per M. Castells (1994) és a dir, noves realitats urbanes en el context de la societat de la informació i del coneixement.
Esdevindran aviat els grans canvis de les ciutats dels futurs? La visió de les ciutats futuristes com Blade Runner i la més clàssica Metròpolis es quedaran con a ciència ficció? Sincerament, crec que els avenços tecnològics ens sorprendran. Com diria el profesor Castells, l’era de la informació està marcant l’inici d’una nova forma urbana, la ciutat informacional. Com afectaran aquestes tendències a les ciutats? En definitiva, molts interrogants i poques respostes.
L'Hipertext en les humanitats. 
Tu post me ha hecho pensar en una de mis películas favoritas, Pulp Fiction, y su posible relación con una de las características del hipertexto: la no linealidad (¡o será como comenta Marta que ya veo relaciones con el hipertexto por todas partes!). En fin, volviendo al tema, la película tiene un guion que impacta por su desorden narrativo: un protagonista muerto a mitad del film regresa vivo al final; se cruzan varias tramas que rompen el habitual orden temporal y que el espectador debe componer a manera de rompecabezas, para comprender la historia principal; su estructura en forma de capítulos, etc.
M'agradaLiked by 1 person