Diàleg entre Piaget i Vigotsky sobre el pensament i el llenguatge.

El pensament o cognició es refereix a les activitats mentals associades al pensar, al coneixement, als records i a la comunicació. La psicologia cognitiva estudia aquestes activitats i inclou les formes lògiques i il·lògiques que utilitzem per crear conceptes, resoldre problemes, prendre decisions i crear judicis. El lingüista Noam Chomsky (1972) va afirmar: “Quan estudiem el llenguatge humà, ens apropem a allò que alguns anomenen l’essència del ser humà, característiques que, fins on sabem, són úniques del ser humà”. El llenguatge ens permet transmetre els coneixements acumulats d’una generació a una altra.

L’èmfasi que posa Piaget en la forma en què la ment es desenvolupa a través de la interacció amb l’ambient físic es complementen amb el que esposa Vigotsky en la forma en què la ment es desenvolupa a través de la interacció amb l’ambient social¹.

Piaget observa els nens com joves científics i Vigotsky com a joves aprenents.

DIÀLEG:

Piaget: El llenguatge i pensament no varia, el primer apareix al llarg del desenvolupament, juntament amb altres conductes simbòliques, però en tot moment la intel·ligència és qui controla les diferents manifestacions intel·lectuals².

Vigotsky: És fonamental per a l’adquisició d’un llenguatge la interacció entre subjectes. El nen aprèn de la seva relació amb els pares (funció interpsíquica) i després ho fa servir per a la seva autoregulació (intrapsíquica). Mantinc la independència del pensament i del llenguatge, funcions que en un moment donat convergeixen i fan possible el pensament humà³.

Piaget: Els nens progressen per quatre etapes de desenvolupament cognitiu: sensoriomotora (0-2),peoperacional (2-7), operacions concretes (7-11) i operacions formals (des dels 12), són etapes que no es produeixen de manera brusca, els nens en edat escolar són egocèntrics, no poden percebre les coses des d’un altre punt de vista.

Vigotsky: Tot i que et vaig manllevar la noció de llenguatge egocèntric has de tenir en compte que, la teva teoria, també va ser objecte de moltes crítiques per la seva vaguetat conceptual i l’alt nivell d’abstracció. No defineixes ni l’estructura cognitiva ni l’etapa de desenvolupament intel·lectual.

Piaget: Potser si, vaig pecar d’un excessiu formalisme i una falta de verificabilitat en els enunciats, però vull deixar palès, ara i aquí, que vaig renovar la psicologia evolutiva i encara et diré més, la meva teoria de desenvolupament infantil va donar lloc a moltes investigacions.

Vigotsky: Mai he estat un formalista, però sempre m’ha agradat estudiar el llenguatge com a eina d’activitats humanes on els aspectes significatius i comunicatius són més importants que els sensorials. El llenguatge i el pensament tenen orígens diferents i inicialment segueixen un curs diferent per fondre’s en la parla egocèntrica⁴.

Piaget: En els meus treballs sobre la intel·ligència sensoriomotora manifesto que, els nens petits són capaços d’executar accions orientades cap a objectius abans de l’adquisició del llenguatge. La parla egocèntrica significa el trànsit de l’autisme infantil al llenguatge socialitzat.

Vigotsky: Aquí discrepo, diria que tot el contrari, primer es dóna la parla social i després la parla interna individual i puc demostrar-te que la parla egocèntrica serveix pel contacte social en l’experiment amb nens en situació de falta de comunicació, i ara et poso aquest exemple:

“Quan es trobaven nens sordmuts o desconeixien el idioma, el llenguatge egocèntric disminuïa considerablement igual passava si havia molt soroll a l’habitació, però la parla egocèntrica facilitava la resolució dels problemes demostrats en l’augment del coeficient del llenguatge egocèntric quan l’activitat del nen era bloquejat.”⁵

Piaget: Penso que la instrucció ha d’anar darrera del desenvolupament cognitiu.

Vigosky: Continuo defensant la tesi contrària, ha de ser la locomotora del canvi intel·lectual. L’ensenyament implica una forma de comunicació nova amb els adults on la paraula assumeix una funció diferent de la que hem vist fins ara. La paraula deixa de ser instrument i es transforma en comunicació.

Piaget: Sóc un dels vint científics i pensadors més influents del s XX, vaig identificar aspectes de la cognició molt importants, que van estimular el interès mundial en el desenvolupament de la ment. No obstant això, els investigadors moderns creuen que el desenvolupament és més continu, però a la vegada, intenten adaptar les meves idees per aplicar-les a nous descobriments⁶.

Vigostky: Doncs, jo em vaig avançar en el temps, vaig criticar les limitacions d’una psicologia que equiparava l’ésser humà amb l’animal i prescindia del pensament i la voluntat, rescatant la consciència. L’activitat simbòlica i lingüística dóna origen a la cultura i la consciència és un producte social d’entrada a aquesta cultura que fa de mediadora en el desenvolupament infantil. No vaig ser comprés per molts dels meus deixebles, però quan parlem de la teoria històrica cultural cognitiva, tant tu Piaget com jo l’hem desenvolupat amb escreix i ara han de ser els investigadors que adaptin les nostres idees per aplicar-les a nous descobriments.

1Myers, D. G. Psicologia Editorial Médica Panamericana, SA Madrid (2010) 9e. (pàg. 188)

2Sadurní Brugué, M. La construcció intersubjectiva del coneixement humà UOC

3Carpintero, Helio Historia de las ideas psicológicas Piramide 2003 Madrid (pàg. 369)

4Gondra, J.M. Historia de la psicología Volum II Síntesis BCN 2002 (pàg. 336)

5Gondra, J.M. Op.Cit. (pàg. 336)

6Myers, David G. Op Cit. (pàg. 187)