No pensis en un elefant, un joc de paraules de George Lakoff, lingüista americà, ens presenta les diferències del llenguatge polític dels conservadors (pare estricte) i progressistes (pare protector) per endinsar-nos en unes estructures mentals que anomena “marcs”.
“Els marcs són estructures mentals que conformen la nostra manera de veure el món (…) No podem veure’s ni ser sentits, formen part d’allò que els científics cognitius anomenen “l’inconscient cognitiu”(…) Totes les paraules es defineixen en relació amb els marcs conceptuals”.
Afirmacions que relaciona el lingüista cognitiu Lakoff amb els seus estudis sobre el paper del llenguatge a l’hora de condicionar el pensament de les persones: “pensem en termes de marcs mentals que anomena frames” i metàfores, si els aconseguim millorar sabrem articular millor el debat polític, perquè la gent pensa en aquests termes i si els fets es contradiuen, es mantenen els marcs i els fets s’ignoren.
Ens proposa no pensar en un elefant, perquè crea un marc d’orelles grosses, llarga trompa, del qual és impossible sortir-ne i pensar en altres coses. Lakoff, progressista i ideòleg demòcrata analitza l’estratègia de la dreta americana per generar recursos a base de metàfores que creen i reforcen contínuament. Aquest ús del llenguatge implica perill per a les persones per la forta càrrega ideològica i emocional ja que és una de les principals armes d’engany més poderoses de comunicació, per part dels conservadors EUA, per posar als progressistes a la defensiva.
George W.Bush va tornar a guanyar les eleccions a president desprès d’una guerra sense cap ni peus. J. L. Rodríguez Zapatero va ser diferent, va negar la paraula “crisis” en deia “desacceleració econòmica” i va passar el que tots sabem. Per què s’han produït aquests dos exemples? Lakoff ben segur que diria: fent servir estratègies polítiques, activar estructures mentals inconscients, una bona elecció del llenguatge i no pensar en l’elefant.1
1Lakoff, G. No pienses en un elefante Lenguaje y debate político, Editorial Complutense Madrid 2007
L'Hipertext en les humanitats. 
Crec que el terme “marc” que utilitza Lakkof és bastant paral·lel al de “creença”. La realitat no és la que és, sinó la que pensem que és. El tema està en aprofundir en qualsevol tema, és a dir, en anar al detall de les paraules que escoltem i d’allò que creiem per trobar-hi els discursos implícits. Només així es poden rebatre els discursos aparentment coherents…
M'agradaM'agrada
Merci Marta, crec que has deixat palès un comentari molt adient. Moltes vegades, les nostres estructures mentals inconscients, ens impedeixen atendre a la nostra racionalitat.
M'agradaM'agrada
Hola!
Després de llegir a Lakoff he de dir que la manipulació del llenguatge no és exclusiva de la classe política, sinó que apareix en molts altres àmbits. Per exemple, també el trobem en el món econòmic i doncs, apareix de retruc en el llenguatge propagandístic, que és el que arriba més directament al consumidor. Així, la degeneració d’un terme més o menys científic serveix per vendre millor un fàrmac, una crema facial o un iogurt, i amb això ens manipulen de manera que pensem que la ciència no pot defraudar. De fet no sembla el mateix l’alopècia que la calvície, ni el sobrepès que el greix, ni l’acne que els grans. La publicitat recorre, doncs als eufemismes i altres circumloquis per donar una falsa dignificació a malalties, problemes estètics, etc,. Perquè si bé és cert que, en l’actualitat, la imatge manipula més que la paraula, aquesta continua sent un instrument eficaç per obligar els altres a pensar com nosaltres, a seguir-nos o a comprar el producte que venem.
Merche
M'agradaM'agrada