NET.ART

Tots sabem que les noves tecnologies ens estan canviant la vida ràpidament. Cada vegada els ordinadors i els sistemes digitals en fem més ús, per tant, és lògic que els artistes facin servir aquestes eines vinculades a la tecnologia i a l’experimentació per evocar el seu propi art.

Una de les pràctiques artístiques potser més conegudes sigui el Net.art, un fenomen emergent que només té sentit dins d’un mitjà de comunicació com és Internet. Pràcticament tota la informació la trobem dins de la pròpia xarxa. Si ens endinsem pel ciberespai trobem molts webs sobre aquest art. L’hipertext és l’eina que fan servir, indispensable i important per realitzar les seves obres. Si ens deixem portar per l’hipertext, només caldrà prémer els enllaços i saltar d’uns a uns altres, mai arribarem al final, són els principals factors que hem de tenir presents per arribar a entendre aquest art interactiu.

L’accés a les obres és més ràpid, disponible i econòmic que la majoria de les arts, però 25 anys desprès de Net.art encara és força desconegut per molta gent. És un art complex, fonamentat en el multimedia, però també en els llenguatges visuals de la programació, un acte que és necessari la participació d’aquell que estigui interessat de gaudir amb l’obra. Hi ha d’haver una interactivitat, el públic ha de completar el procés de comunicació artística quan interactuï amb l’obra a través de la xarxa. L’art ha d’endinsar a l’observador en una navegació seguint les pistes i trobar elements inesperats per provocar-li experiències immediates.

Els net-artistes busquen trencar les disciplines antiquades imposades en algunes pràctiques artístiques. La història de l’art digital i del net.art és encara curta, però la seva evolució és constant i transmet el desenvolupament d’una expressió de la creativitat contemporània a través de projectes i artistes especialment interessants.

És un art accessible, és més fàcil que qualsevol altre tipus d’art, només es necessita un dispositiu amb connexió a Internet, són creacions innovadores i el seu handicap és poder explorar els límits ètics, polítics i tecnològics en una gran sala d’exposicions que és la xarxa. Moltes vegades les imatges van associades a la música o bé la transformen en alguna cosa diferent. El Net.art està contínuament en evolució igual que les noves tecnologies. Ha de ser molt complex per cridar l’atenció. Ben segur que la seva experimentació, no us deixarà indiferents.